Per tercera vegada consecutiva, parlaré d’un capellà. En aquest cas, un trinitari, de nom Miquel Argemir, més conegut com a Sant Miquel dels Sants.

És el patró de la ciutat de Vic. A La Devocioteca hi trobem una entrada sobre el sant, les seves relíquies i la festa major de Vic. També inclou una petita biografia. Ara, com a biografia no oficial, res millor que els seus goigs.

És evident que el món de fa 300 anys em cau massa lluny per poder-lo entendre; o sigui que la interpretació de la persona a partir dels versos de mossèn Cinto és més un exercici de xafarderia que una comprensió:

Tan bon punt al mon entráreu

Ne voliau ja sortir

Y al Montseny li demanáreu

Una cova per morir.

….

Lo lliri de la innocencia

Vos d’espinas rodejau.

Quan frissós de penitencia

Sobre un ars vos revolcau.

Sort que cap al final s’arregla la cosa:

Era d’angel sa puresa,

Sòn amor de serafí,

Sa divina sabiesa,

Te aleteigs de querubi.

….

En l’incendi que l’eleva

Un cor nou demana a Deu;

Jesucrist lo cor se lleva

Y’l cambia ab lo cor seu;

Com lo peix dintre de l’ona

se rebeja en mar d’amor.

Tampoc és tan lluny del nostre temps flagel.lar-nos a l’adolescència i gaudir després de la plenitud (va morir als 33 anys).

Aquesta entrada és un crossover amb Col.leccionista i Vic al dia, aprofitant la Festa Major de Vic.